Jordi Porta: «Cal respectar una Constitució antidemocràtica?»

Les manifestacions del dia 11 ja han donat les interpretacions polítiques esperades. En el cas de Rajoy és la millor que podia fer: de moment: el silenci. La pressió de la societat civil catalana organitzada (OMNIUM i ANC) ha quedat prou clara perquè els partits polítics catalans se sentin prou recolzats democràticament per continuar endavant amb el pla d'autodeterminació política. Com sempre continuarà la referència a la Constitució i a les lleis per evitar el seguiment de la voluntat democràtica majoritàriament expressada.

Una vegada més em sembla oportú fer referència a la història recent del nostre país. En un article de l'historiador Josep Fontana que s'acaba de publicar en el llibre "RAÓ DE CATALUNYA", en comentar el moment i les circumstàncies de la transició i dels condicionants antidemocràtics de la redacció de la Constitució, ens diu: "El gener del 1981 Suàrez es quedà a dinar a la Zarzuela amb els generals Milans del Bosch, Gonzalez del Yerro i Merry Gordon i en un moment en que el rei va sortir, aquests van exigir a Suárez que dimitís amb crits i amenaces físiques. Era clar que l'objectiu principal del que va acabar convertint-se en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 era, com diu un periodista proper al franquisme, "corregir los excessos de un inventado proceso autonómico y frenar su alocado y suïcida desarrollo, modificar parte de la Constitución, sobretodo el titulo VIII... e impulsar el sentido de nación, el concepto de España" (Jesus Palacios)

Com ja he dit en altres ocasions: i a una Constitució redactada i aprovada amb tan poques garanties democràtiques i condicionada pels militars franquistes del moment cal tenir en compte i respectar el seu contingut davant de la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya?

Font: Tribuna.cat