Vicent Partal: «L’alternativa és la submissió»
«La degradació de la relació entre l'estat espanyol i Catalunya redueix molt les possibilitats de cap referèndum acordat i, en conseqüència, de cap alternativa a la unilateralitat»
La convocatòria del Pacte Nacional per la Transició Nacional obre avui el camí de concreció del referèndum d’autodeterminació que es farà, a tot estirar, el setembre del 2017. La Generalitat, tant el govern com el parlament, han donat proves evidents que estan disposats a fer aquest referèndum, preferiblement d’acord amb l’estat, però si no pot ser, unilateralment. Aquesta és la clau principal i alhora el gran element de discussió. Hi ha qui veu en aquesta decisió d’unilateralitat un actitud inacceptable, però a hores d’ara ja han ensenyat el llautó massa voltes. O per ventura no és unilateral també dir que no de tot i prohibir qualsevol opció, la que siga, que incorpore el referèndum?
A més, l’acord per a fer aquest referèndum i dilucidar el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya per mitjà del vot directe dels ciutadans és molt ampli. Infinitament més ampli a Catalunya que no un possible acord per a impedir-lo. Totes les enquestes coincideixen a dir que entre els ciutadans del Principat els partidaris de votar per resoldre el conflicte voreja el 80%. I, atenció, perquè a la resta de l’estat espanyol la xifra ja arriba a un 40%.
Aquestes són les dades que empenyen cap a la consulta en general. Però, al costat, la degradació de la relació entre l’estat espanyol i Catalunya redueix molt les possibilitats de cap referèndum acordat i, en conseqüència, de cap alternativa a la unilateralitat. Avui la promesa d’un canvi a Espanya no és gens raonable, ningú no la preveu. I el pretès diàleg no té ni solidesa ni substància. Ara com ara, l’estat espanyol simplement no vol acceptar que Catalunya decidesca democràticament per ella mateixa. I no s’albira cap estat espanyol alternatiu que puga fer somniar un acord per a permetre el vot.
Per això, l’única alternativa a la unilateralitat, si les coses no canvien una improbable barbaritat, és la submissió.
La convocatòria del Pacte Nacional per la Transició Nacional obre avui el camí de concreció del referèndum d’autodeterminació que es farà, a tot estirar, el setembre del 2017. La Generalitat, tant el govern com el parlament, han donat proves evidents que estan disposats a fer aquest referèndum, preferiblement d’acord amb l’estat, però si no pot ser, unilateralment. Aquesta és la clau principal i alhora el gran element de discussió. Hi ha qui veu en aquesta decisió d’unilateralitat un actitud inacceptable, però a hores d’ara ja han ensenyat el llautó massa voltes. O per ventura no és unilateral també dir que no de tot i prohibir qualsevol opció, la que siga, que incorpore el referèndum?
A més, l’acord per a fer aquest referèndum i dilucidar el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya per mitjà del vot directe dels ciutadans és molt ampli. Infinitament més ampli a Catalunya que no un possible acord per a impedir-lo. Totes les enquestes coincideixen a dir que entre els ciutadans del Principat els partidaris de votar per resoldre el conflicte voreja el 80%. I, atenció, perquè a la resta de l’estat espanyol la xifra ja arriba a un 40%.
Aquestes són les dades que empenyen cap a la consulta en general. Però, al costat, la degradació de la relació entre l’estat espanyol i Catalunya redueix molt les possibilitats de cap referèndum acordat i, en conseqüència, de cap alternativa a la unilateralitat. Avui la promesa d’un canvi a Espanya no és gens raonable, ningú no la preveu. I el pretès diàleg no té ni solidesa ni substància. Ara com ara, l’estat espanyol simplement no vol acceptar que Catalunya decidesca democràticament per ella mateixa. I no s’albira cap estat espanyol alternatiu que puga fer somniar un acord per a permetre el vot.
Per això, l’única alternativa a la unilateralitat, si les coses no canvien una improbable barbaritat, és la submissió.
Font: VilaWeb.cat
Sr. Vicenç Partal,..al 1714, varem perdre,davant Espanya i França unides, no hi va haver submisió,...per tant, ara que Espanya no te l'ajuda de les tropes de França, tampoc hi haura submisió,...farém honor als heróis del 1714, i a tants d'altres que des de llavors, han donat la vida per la llibertat de Catalunya....per dignitat, per orgull de poble lliure de Borbóns,...VIA FORA!!!!. i ENDAVANT!!!
ResponElimina