SFxI2017

Per entendre les declaracions de Merkel donant suport a Rajoy en contra de la consulta del 9N, més enllà de les relacions protocol·làries entre dos estats, cal mirar a la situació d’endeutament de l’estat espanyol, al seu repartiment, i la influència alemanya en tot plegat. Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute. I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros. De fet el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples...

Finalment, l'unionisme presenta batalla política aquest Onze de Setembre. Benvinguts. És d'agrair que pugui comparar-se, amb un cop d'ull, el nivell de mobilització social que és capaç de generar la idea d'Espanya entre la ciutadania catalana. Els malpensats podran creure que ho fan per subministrar a les televisions de Madrid els quatre plans tancats que necessiten per sostenir el titular de Cataluña se divide en la Diada. Però jo vull pensar que no, que es tracta del primer símptoma de l'acceptació de les urnes com a únic sistema de contrast democràtic. De fet, el més important és que la manifestació de Tarragona demostra que els espanyolistes creuen que la independència és possible i que, a més, a ells també cada cop sembla més pròxima. Per això no tenen més remei que fer el mateix que els sobiranistes, que és aixecar-se de la cadira, sortir de casa amb una bandera sota el braç, agafar un tren o un autocar i, un cop a lloc, esperar que s'ompli tan massivament...

Com ens recorden en aquests dies de moviments polítics gens subtils, votar és anticonstitucional. Opinar és anticonstitucional. Pensar coses diferents al que representa l’ordenament legal és anticonstitucional. Bé, el que resulta, ras i curt, és que Catalunya és anticonstitucional. Anem a pams. La Constitució, entesa majoritàriament pels titulars de l’estat com a una mena de taules sagrades de la llei que Déu lliurà als espanyols amb la santa missió de mantenir la unitat de la pàtria, més que presó de les nacions, sembla directament una presó del pensament. Com ens demostren dia rere dia aquells que no hi ha salvació rere el règim en què es reformà el franquisme, la Constitució, que fou entesa per molts com a punt de partida, no resulta altra cosa que un punt d’arribada. I els designis divins, esculpits dins l’ordenament legislatiu espanyol, no foren consignats per Déu, sinó per Franco, en el seu testament polític, recollit a l’article segon i vuitè de la Constitució, i enviat per un à...

Ara que ens passem el dia preguntant-nos si es farà la consulta el 9 de novembre o no --i què passarà el 10-- és fàcil tenir la sensació que res del que fem no és significatiu. Els diaris ens diuen que tot és una deriva de Mas, que el que es diu en públic no és el que es diu en privat i que tot és un fet consumat. Fa la sensació que ens volen fer pensar que no hi tenim res a dir o a fer. Però no compten amb la gent. Ni amb el desig molt fort de la gent d'aportar-hi el seu granet de sorra. Fins i tot n'hi ha, d'independentistes, que menyspreen els granets particulars. Diuen que no s'ha aconseguit res perquè encara no som independents. Que no s'ha d'anar amb el lliri a la mà. I que ells tenen patentada l'única manera real d'arribar a la independència. Ho trobo frustrant. Perquè jo sí que crec en la gent. T'explico per què. L'any passat vaig editar el llibre ' What's up with Catalonia? ' en anglès per explicar el procés a la gent de fora...

Un membre del govern espanyol (sector moderat) va demanar no fa gaire al seu homòleg català que traslladés un missatge directe als seus companys de gabinet: “ Diles que se estén quietecitos. Que no muevan ni una ceja, si no quieren que alguien les busque las cosquillas ”. L’advertiment devia fer més efecte o menys, segons els casos. Però resulta molt revelador. Fa tota la impressió que, pel govern espanyol, si ets un català corrupte però no mous “ni una ceja ” quedes eximit de tota responsabilitat, la qual cosa és una invitació claríssima a tots els polítics i empresaris catalans que tinguin alguna cosa a témer de la justícia: si abjuren del sobiranisme i se sotmeten a l’ordre constitucional, l’estat espanyol serà magnànim i no els investigarà. O fins i tot els encobrirà. Així és com funciona tot plegat. Font: ara.cat

En els últims anys, des del conjunt del catalanisme s’ha reivindicat -amb algunes discussions i discrepàncies sobre l’expressió- el dret a decidir. És a dir, el dret dels catalans a decidir el nostre futur. En els termes previstos en la llei de consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya i que ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, els catalans no exercirem el dia 9 de novembre el nostre dret a decidir. Exercirem el nostre dret a opinar. No és una crítica: em sembla estratègicament ben fet i necessari. En el nostre cas, poder exercir més endavant el veritable dret a decidir passa avui per poder exercir el nostre dret a opinar. Dit en altres paraules, el procés democràtic cap a la independència de Catalunya demanarà un dia un referèndum decisori, de resultat vinculant, però no és encara el del 9 de novembre. L’altre, el que culmini el procés i en garanteixi encara més la impecabilitat, vindrà més endavant. Però el camí passa per aquí. En el model de consulta previs...

És el que penso i sempre he argumentat, però ara ho llegeixo dit pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (El Economista.es). Les Balances Fiscals publicades recentment inflen el dèficit fiscal de Madrid ja que només corregeixen parcialment l' “efecte capital” i deixa veure clarament que és la comunitat amb un major volum d'ingressos. El perquè està ben clar: A part dels Ministerios i de totes les seus públiques estatals, és la seu social de més de la meitat de les grans corporacions privades, acaparant, per tant, la major part de la seva tributació per l'Impost de Societats, independentment de que la seva àrea de servei, total o parcial, sigui allí o no. Les retribucions dels seus funcionaris i treballadors també hi repercuteixen directament mitjançant el seu consum i les seves rendes de capital. A l'altre costat de la balança, Madrid acapara la major part de fortunes de tot l'Estat, a les que, lliurement, no els exigeix l'Impost del Patrimoni. En un altre ordr...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

La Via Catalana 2014 , la mobilització organitzada per la campanya ARA ÉS L’HORA el proper Onze de Setembre, comptarà al vèrtex de la V amb joves que podran votar per primera vegada el 9 de novembre. En concret, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadores de la mobilització, fan una crida als joves nascuts el 9 de novembre del 1998 perquè se situïn al vèrtex de la Plaça de les Glòries Catalanes, a Barcelona. Segons la Llei de Consultes que està previst que aprovi el Parlament la propera tardor; podran participar en aquest tipus de votacions els majors de 16 anys. És per això que la crida a formar part del vèrtex de la V es fa als votants més joves que hi haurà a la consulta del 9N. Totes aquelles persones que vulguin formar part del vèrtex de la Via Catalana 2014 poden dirigir-se al correu 16anys@araeslhora.cat , indicant el seu nom, cognoms, i telèfon de contacte.

Guanyem i Podem se sumen a ERC, la CUP, SI i Procés Constituent Ahir Guanyem i Podem es mostraven partidaris de la desobediència si des de l'estat espanyol o el Tribunal Constitucional es prohibís de fer la consulta d'independència. Fa setmanes la CUP va defensar aquesta opció i ERC també és del mateix parer. En canvi, les altres forces a favor del dret de decidir han tingut respostes contradictòries en relació amb aquesta qüestió. El mes de setembre s'ha d'aprovar la llei de consultes i el debat és més viu que mai. La CUP, insistent amb la desobediència 'Crear un moviment de resistència civil organitzada preparat per a desobeir l'estat espanyol' fou la recepta acordada pels militants de la CUP el 13 de juliol proppassat, quan van fer l'última assemblea nacional. El diputat David Fernàndez ha advertit reiteradament les últimes setmanes que 'el problema el tindrem abans del 9-N perquè ens voldran prohibir la democràcia'; per això, ha reclamat ...

A casa ja fa dies que ens hem apuntat a la V de l'Onze de Setembre. Disciplinadament, hem agafat el tram que aconsellen als qui venim del Gironès, i hem triat la franja groga perquè, tot i que ens feia peça la vermella per allò de la sang i les quatre barres, ens ha semblat que a la groga, cantó mar, hi tocaria més l'ombra. Ja tenim tots el lot de samarreta i bossa, i l'única cosa que em queda per fer és tunejar-me la meva una miqueta, perquè, sembla mentida, aquestes samarretes de coll rodó tan tancades afavoreixen molt els joves i la mainada però a la gent gran ens estan com a un santcrist dues pistoles. Les places de l'autocar també les tenim reservades. I com nosaltres, milers de persones de peu que estem a punt de sortir al carrer una altra vegada, el dia 11 (falta menys d'un mes), i d'omplir de gom a gom la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes per expressar la voluntat de votar valentament. Tots a punt, els deures fets, la fe intacta, la il·lusió ...

L'afer dels trabucaires de Cardedeu demostra la set d'agressions que pateix l'unionisme català, desesperat per haver de confrontar-se a un moviment que exhibeix un pacifisme d'escola gandhiana. Sense arguments democràtics i en clara minoria social, a l'espanyolisme català només li queda apel·lar a la força de l'estat per evitar, com sigui, que la majoria sobiranista obtingui la legitimació de les urnes. No poden fer campanya pel no perquè habilitarien la consulta i tots els intents de mobilització al carrer només han servit per destacar, encara més, l'envergadura de les manifestacions massives del cantó del sí. El fet és que les prohibicions de Madrid són un actiu eficaç, però molt pobre políticament. Així que l'unionisme necessita, urgentment, convertir-se en una minoria amenaçada per la possibilitat d'estat català violent i hispanofòbic. És l'única forma de transformar des del Tribunal Constitucional fins la cabra de la Legió en una mena de f...

El dret a decidir s'ha instal·lat tan còmodament en la nostra mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no, la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la nostra majoria d'edat EL QUE TENIM. El principal tresor que tenim, el gran patrimoni polític i social del procés, és la consulta del 9 de novembre. El dret a decidir s’ha instal·lat tan còmodament en la nostra mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no, la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la nostra majoria d’edat. Això és el que ens fa ser nació. I ser nació, de retruc, és el que ens dóna dret a decidir el nostre futur. Aquesta és la premissa a la qual donen suport CiU, ERC, ICV, la CUP, bona part del socialisme català, els sindicats majoritaris, diverses associacions patronals, les cambres de comerç i centenars d’entitats de tota mena fins a formar un ampli cos social que, segons les enquestes, representa prop del 80 per cent ...

El tiempo corre veloz cuando la historia apremia. La frase podría ser de Shakespeare, y sin duda describe muy o bien la celeridad del debate soberanista. La primera reacción ante el proceso fue tan espasmódica, tan vitriólica y tan improvisada, que se dijeron auténticas barbaridades. De hecho, que el proceso avanza a una velocidad extraordinaria se constata por el hecho de que los siguientes argumentos, tan habituales hace tan sólo unos meses, prácticamente han desaparecido de la escena mediática. Un referéndum sobre la independencia de Catalunya tendría que celebrarse en toda España. Ni Canadá ni Gran Bretaña han planteado algo así respecto a Escocia o Quebec. El único precedente remotamente parecido fue el de la Francia de De Gaulle, que orquestó un referéndum sobre Argelia que en realidad era un puro trámite. España es muy francesa. Su proyecto siempre ha sido centralista y uniformizador. Si el autogobierno catalán existe no es gracias al PP o al PSOE, sino pese a ellos y su permane...

Cada dia em fan més gràcia tots aquests que afirmen amb vehemència que el 9-N no votarem. Que tothom ho sap. Que ja n'hi ha prou d'enganyar-se i d'enganyar. No en diré noms, perquè només són l'anècdota del fet, i perquè és segur que a cadascú n'hi vindrà algun al cap sense voler entre el reguitzell de polítics, opinants, amics, veïns i saludats que coneix o sent. Els noms són l'anècdota, dic; el fet, pretendre discutir sobre allò que haurà passat com si fos segur que passarà. Com si ja hagués passat. I no. El futur no és un fet donat sinó, per definició, un espectre de possibilitats. Fets potencials. Que són sempre, per força, en tant que possibles, diversos; més d'un. I incògnites. Sempre. Em corregeixo: no em fan gràcia --de fet, m'irriten-- tots aquests que donen per fet que el 9-N no votarem. I que, donant-ho per fet, ens arrosseguen a discutir sobre tot el que farem en no haver pogut votar. Que si plans B, que si la frustració que ens haurem d'e...

Ara és l'hora, després de 300 anys, de tenir el país que volem. Vivim una oportunitat històrica única que no podem deixar passar a la lleugera, perquè si no som capaços d'aprofitar-la haurem d'acotar el cap durant dècades. Això no vol dir que el dia 10 de novembre tot estarà fet i guanyat, sinó que tot començarà i que tot estarà a les nostres mans. No perdem el temps en desvaris d'estiu ni en baralles estèrils. El resultat, sigui el que sigui, només depèn de nosaltres. La gran sort que tenim és que ja res depèn només d'uns partits que hem votat i que amb el nostre vot fan polítiques sotmeses a conjuntures i pactes. D'ençà de la humiliació de l'Estatut i de la resposta de la gent sortint massivament i pacíficament al carrer, els partits tradicionals han hagut de començar a canviar i anar a redós de la societat i no al contrari. Quan observem les crisis i els canvis que es produeixen al si d'aquests partits i encara sentim una certa angoixa perquè ens semb...

Vine a apuntar-te a la V i a comprar les samarretes grogues o vermelles. Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dimecres, 27: Al vespre, de 6 a 9, a l'avinguda. Gaudí (Gaudí / Provença) Diumenge, 31: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença), amb la participació de l'ANJI. Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

La Via Catalana 2014, la gran mobilització organitzada per la campanya ARA ÉS L’HORA el proper Onze de Setembre, supera els 220.000 inscrits. Tot i que el ritme d’inscripcions ha crescut, els organitzadors mantenen la crida ja que el ritme ha de ser superior per tal de poder assegurar la formació del gran mosaic senyera, així com la correcta distribució de la gent al llarg dels 11 quilòmetres de recorregut. Si el 2013 cadascun dels participants inscrits van ser la baula d’una cadena humana de 400 quilòmetres, aquest 2014 cadascun dels participants seran la peça necessària per conformar un mosaic de més de 200.000 metres quadrats que oferirà al món una imatge espectacular. És per això que els organitzadors, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural mantenen la crida per assegurar el traçat mitjançant les inscripcions. Les inscripcions es poden dur a terme a través del web www.araeslhora.cat ; a través dels nuclis territorials de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium...

Negociacions, declaració unilateral d'independència, govern d'unitat i procés constituent són les claus dels mesos posteriors a la consulta Si el doble sí s'imposa el 9 de novembre, l'endemà començarà un període completament nou de la política catalana, i també de l'espanyola. Dissabte, Elisenda Paluzie, Hervé Pi i Vicent Partal van explicar a Prada quina podia ser la ruta posterior a la consulta i quines en serien les fites clau. La primera, i prèvia, és intentar portar tres milions de catalans a les urnes per validar internacionalment la consulta. Us oferim un full de ruta de què pot passar amb preguntes i respostes. 1) Què ha de passar a la consulta? Elisenda Paluzie va dir que una situació ideal seria que hi hagués un poc més de dos milions de persones que votessin un doble sí i un milió de vots per a les altres opcions. Partal, que va opinar que els partidaris del no boicotarien el referèndum, va dir que el més important era la participació, i que dos milions d...

Avui fa 25 anys els pobles d'Estònia, Letònia i Lituània s'unien per alliberar-se de l'estat que les oprimia, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, durant feia més de 40 anys. I ho decidien fer de forma pacífica, reivindicant la independència, quelcom que les lleis de la URSS no volien ni sentir a parlar. Desafiaven el vaixell tocat ja de mort amb una cadena humana que unia les tres capitals bàltiques: Vílnius, Riga i Tallinn. La reacció dels soviets suprems de Lituània, Letònia i Estònia va ser d'eliminar la política de partit únic, i l'any següent els països ja celebraven eleccions lliures. L'èxit de la Via Bàltica era l'avantsala d'una tardor màgica, de democràcia en estat pur, de canvi radical i necessari arreu dels països del teló d'acer. En definitiva, una tardor de victòria dels ciutadans dels pobles d'Europa. Després d'anys de caldo de cultiu al país, el règim comunista polonès s'obria a la democràcia, legalitzava Solida...

Soy catalán, soy castellanoparlante y no soy nacionalista. Con estas premisas entenderán que el hecho diferencial clásico que auspician los partidos de corte más catalanista me suena un poco lejano. Pues a pesar de todo, me han descubierto un hecho diferencial en mí que no sabía que existía. Desde la caspa más impregnada de quinina, me han hecho notar que realmente tengo un hecho diferencial con el resto de España. En primer lugar, soy, por ser catalán y castellanoparlante, un mentecato mental que necesita supervisión y protección por parte de los quijotes del castellano. La inmersión lingüística me ha convertido en un mártir de la lengua castellana y, a diferencia del resto de habitantes de España, necesito que me tutelen y me cobijen porque yo ni enterado estaba de la persecución de la que soy víctima. En segundo lugar, como me recuerda más de un representante de más de un partido político estatal, no tengo derecho a becas y ayudas que sí disfrutan otras comunidades a pesar de tener ...

Se n'ha anat parlant i és una sospita generalitzada, però ahir, de nou, Luis Maria Ansón, a El Mundo, repetia que els serveis secrets espanyols i el CNI investiguen el president Mas. La raó, òbviament, és la voluntat de convocar la consulta sobre la independència de Catalunya. I l'objectiu, encara més òbviament, que s'arrugui i 'replegue las velas de su barco secesionista. Si no lo hace se enfrentará, tal vez en las próximas semanas, a un escándalo de mayúsculas proporciones'. Si algú coneix les clavegueres de l'estat, és el senyor Ansón. És un hàbitat on es troba bé. Cal donar, doncs, tot el crèdit a les seves paraules. El nostre president, democràticament escollit, que ha actuat amb escrupolositat democràtica, que compleix el manament del parlament --i del poble que el va escollir--, és, a hores d'ara, investigat per l'estat impropi amb una finalitat política. És intolerable que a l'estat en què de moment vivim s'investiguin ciutadans per motiu...

Estimats, heu tingut la sort de néixer en un país preciós. És un país de bona gent que s'ha fet un tip de treballar per poder tirar endavant i que ho ha fet amb bona cara sempre. També és un país que ha sofert molt. Que no ha pogut ser com volia perquè no li han deixat. Fa molts i molts anys, quan encara hi havia reis, prínceps i princeses —dels de veritat, vull dir… amb capes, corones i castells—, el nostre país va ser esclafat. Li van furtar les llibertats, la llengua i els costums. Però no ho va perdre tot; va guanyar la dignitat. Els mals del nostre país no van acabar aleshores. De fet, mai més no vam deixar de veure com ens trepitjaven i ens humiliaven. Tot aquest temps que ja és història ha vist com molts fills d'aquest país s'alçaven contra l'opressor i clamaven per la llibertat, la justícia i l'amor. I gràcies a aquests herois —uns quants de coneguts i molts més d'anònims— hem arribat aquí, on som avui, amb l'oportunitat de tornar a alçar-nos per tan...

Aquest estiu, la caiguda d’un mite de la transició, ha coincidint amb la sempre recomfortant relectura del llibre d’en Vicent Partal “ A un pam de la independència ” (RBA 2013) A la pàgina 256 de l’esmentat llibre, hi ha una relació de vint raons per les quals és pot ser independentista. I d’aquestes, goso citar-ne només la raó número 17 , que diu: “Sóc independentista perquè aquesta societat necessita una catarsi. Una esbandida potent que ens netege d’interessos, corrupteles, lladres i vividors. Un canvi de règim.”. És així com jo també ho sento, i per a mi, la independència és l’oportunitat que necessitem per fer-ho possible. La nostra aventura, fa més de 300 anys que dura , i ben aviat recollirem el fruit de les generacions que ens han precedit en l’intent. No ens podem arronsar. Salut i Independència. Josep M. Sans Coordinador ANC-SFxI

Més de 150.000 persones s’han apunta’t a la Via Catalana 2014 , la mobilització organitzada per la campanya unitària ARA ÉS L’HORA . Des que les presidentes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, van fer una crida dimecres passat per augmentar les inscripcions, el ritme s’ha incrementat, malgrat que encara ha de ser major per assegurar l’èxit organitzatiu de la mobilització. És per això que des d’ARA ÉS L’HORA es manté la crida a inscriure’s per assegurar la distribució homogènia dels assistents i també per poder conformar el mosaic senyera al llarg dels 11 quilòmetres que conformaran la immensa V. “De les dificultats en sortim enfortits” A la roda de premsa del dimecres passat, les dues presidentes van admetre dificultats en el ritme d’inscripcions, però van recordar que el 2013 també n’hi va haver per omplir les Terres de l’Ebre i la resposta va ser “espectacular”. “De les dificultats en vam sortir enfortits, i enguany tornarà a se...

“En el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit” “Una Catalunya independent és totalment viable econòmicament” Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie és una gran promotora de la independència de Catalunya. A més, va formar part de les consultes independentistes d'Arenys de Munt, l'any 2009. És també una ferma defensora de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Quina importància va tenir la consulta independentista d'Arenys de Munt per arribar fins a la situació actual? Va ser una peça clau. Suposa la visualització d'un exercici pràctic del dret a l'autodeterminació que mai abans havia tingut lloc. Això serveix per treure la por a la gent, fer pedagogia i sobretot per lligar el concepte de democràcia al de decidir sobre la independència. Votarem el 9 de novembre? Serà perfectament possible si hi ha determinació per fer ...